Raine Koskimaa publica a UOC Papers en el número de març de 2007 l'article "El repte del cibertext: ensenyar literatura en el món digital". Amb el dit article, l'autor ens fa una reflexió sobre el canvi cultural, i en concret el canvi en la literatura, que hem patit al s.XX. Com a punt de partida Koskimaa pren dues afirmacions força interessants i que seran el fil conductor de l'article: en primer lloc, la literatura ha donat pas al mitjà electrònic, i en segon lloc la literatura ha canviat des de l'aparició dels mitjans electrònics. Aquests canvis, dels quals som testimonis i quasi no ens adonem, creen opinions diferents entre les persones que tenen una acció directa en el món de la literatura. D'una banda, l'autor fa referència als indicadors de literatura impresa els quals són bons; i de l'altra als mestres de Primària que mostren el seu desacord davant de les noves tecnologies perquè els seus alumnes no tenen uns bons barems de lectura. Però... en el món digital no es llegeix? Koskimaa afirma: "la literatura ja existeix en un context cultural diferent del que tenia fa unes dècades". Avui en dia es lligen obres clàssiques en un context totalment diferent de quan es van publicar, amb uns valors socials i amb unes tecnologies diferents, els quals donaran lectures diferents a una mateixa obra literària; així com també es creen noves obres literàries adaptades a les noves tecnologies, sobretot el que són obres de literatura infantil i juvenil. Però no només obres impreses sinó també textos digitals, "cibertextos".
Aquests tipus de textos, els "cibertextos", ofereixen múltiples possiblitats als docents que poden fer de l'ensenyament de la literatura un joc. Koskimaa fa referència als debats en línia basats en els jocs de rol per ensenyar història literària. Esmena com a exemple el joc d'Ivanhoe, que consisteix en donar a cada estudiant el paper d'un personatge del període històric estudiat, buscar informació del dit personatge i del període històric, i a partir d'aquesta recopilació els alumnes han de ser capaços de fer discussions en línia sobre els personatges que defenen.
Aquests tipus de jocs motiven l'alumnat i aprenen d'una manera diferent i amb eines que usen contínuament. Però hi ha moltes més eines digitals i que Koskimaa esmenta: els blocs, les revistes digitals, els jocs de rol... És allò que anomenem "literatura digital" i que l'autor finlandés en distingeix tres tipus diferents: publicació digital, edicions literàries acadèmiques amb hipertext amb finalitats educatives i de recerca, i escriptura per als mitjans digitals o cibertextos, ja esmentats anteriorment. D'aquesta manera constatem un dels fils conductors de l'article de Koskimaa: la literatura ha donat pas als mitjans electrònics. Avui dia els textos estan digitalitzats i amb enllaços que ens porten directament a aquella informació concreta que ens amplia allò que llegim.
En resum, les noves tecnologies ens ofereixen un ventall molt ampli d'eines amb les quals ensenyar els nostres alumnes, només cal saber utilitzar-les en el moment adequat i de la manera correcta. Com a docents hem de donar les eines suficients perquè l'alumnat es motive i sàpiga fer un bon ús del món digital. Literatura no només és un llibre imprés amb una lletra molt xiconina i sense cap il·lustració; literatura és tot allò que cau en les nostres mans, des d'un pamflet publicitari, un còmic, una tanca publicitària, una imatge (que les imatges no es lligen?)... I hem de saber transmetre aquesta idea als alumnes, d'aquesta manera veuran la literatura com un joc amb el qual aprendran.
